Lluís Benejam en família

La Familia Ulises de Marino Benejam

Els Benejam provenien de Menorca. Allí, és molt habitual trobar aquest cognom d'origen àrab o jueu, sobretot quan vas a Ciutadella, on van néixer en Marino i en Mateu Benejam, oncle i pare del compositor. Marino Benejam era dibuixant i es va fer molt popular per ser el principal il·lustrador de la revista infantil TBO i de la coneguda Familia Ulises. Els seus dibuixos van marcar tota una època i actualment només es troben com a peça de col·leccionista.

Mateu Benejam, pare del compositor, treballava com a comptable a l’empresa de ciments Fradera, va poder comprar la botiga “El Rei de la Màgia”, que encara existeix ara al carrer Princesa número 11 i que tenia el mag Carles Bucheli, (1903-1981) que actuava amb el nom artístic de Carlston, continuador de Partagàs. Gràcies a Mateu, Bucheli va poder mantenir la botiga.

En Mateu es va casar amb la Dolors Agell, filla d’una família que era molt amant de la música. El pare Agell era cantaire de l’Orfeó Català i organitzava molts concerts a casa seva. Dels quatre fills que van tenir en Mateu i la Dolors –Francesc, Lluís, M. Dolors i Montserrat-, tres van seguir els estudis musicals. En Lluís va estudiar violí al Conservatori del Liceu, la M. Dolors, piano amb Pere Vallribera, i la Montserrat també es va dedicar al violí. La Montserrat va ser professora, entre d’altres alumnes, del violinista Ángel Jesús García que va ser concertino de l’OBC.

D'esquerra a dreta: Montserrat, M. Dolors, Lluís i Francesc

D’altra banda, una germana de la Dolors Agell casada amb Emili Vinyoli, va emparentar Lluís Benejam i Joan Vinyoli nascuts amb poques setmanes de diferència en aquell 1914 per la qual cosa comparteixen la onomàstica del seu centenari. Van ser molt amics i de petits, passaven els estius junts primer a Sant Joan Despí i de més grans les famílies es trobaven a Santa Coloma de Farners.

En Lluís amb en Joan Vinyoli, en primer terme

Dedicatòria de Vinyoli a
M. Dolors Benejam

La relació amb Joan Vinyoli sempre va ser familiar i propera, encara que la vida els distanciés, tant pel fet que en Lluís marxés a Amèrica com pels camins personals que van seguir l’un i l’altre. N’ha quedat una cançó amb lletra de Vinyoli i música de Benejam titulada Les noies a la tardor, i també un record familiar molt entranyable que ha deixat rastre en alguna dedicatòria dels seus llibres de poesia.

Amb motiu de l’edició de la Sonata per a piano de Lluís Benejam, Elisenda Climent va visitar la M. Dolors Benejam, germana mitjana del compositor, que actualment als seus 93 anys encara toca el piano una estona cada dia. Un piano on hi presideix una fotografia del seu estimat germà Lluís.

Maria Dolors Benejam en una foto recent, a casa seva

El record que té la M. Dolors del seu germà Lluís està ple d’afecte i d’admiració. La M. Dolors recorda que, quan ja tenia edat per poder anar al Conservatori del Liceu, sempre l’acompanyava el seu germà que era set anys més gran que ella. També el recorda anant pel carrer amb el seu company a l’Orquestra Municipal de Barcelona, Eduard Bocquet. Tots dos formaven part de la corda de  primers violins d’aquesta formació que va crear Eduard Toldrà. Benejam hi va tocar durant deu anys, fins que va marxar a l’Equador el 1954.

Lluís Benejam als 21 anys

A l’Orquestra Municipal de Barcelona, també va coincidir amb Enric Climent, fundador de l’editorial Clivis. Lluís Benejam havia compost i dedicat una obra al Quartet Filharmonia que havien creat Enric Climent i la seva esposa. Es tracta de la Cançó de bressol a la Verge, per a quartet vocal i arpa, que el Quartet Filharmonia havia interpretat diverses vegades amb l’arpista Rosa Balcells, de qui també coincideix aquest any la celebració del seu centenari. Va ser precisament aquesta obra la que Enric Climent va publicar en conèixer la mort de Lluís Benejam. Dècades més tard, Josep Maria Fraxanet, marit d’una neboda d’en Benejam, retrobaria la filla de l’editor, Elisenda, i li proposaria d’editar la resta del catàleg de l’obra de Benejam que conservava la família i la Universitat de Montevallo. (Foto partitura sonata de piano o la Cançó de bressol).

1a edició de 1968

El 1954, Lluís Benejam va decidir marxar a Amèrica amb la seva esposa, Francina Boqué i la seva filla gran, Eulàlia. Primer a l’Equador per formar un quartet, impulsat pel violoncel·lista Ernest Xancó, amb el qual van fundar l’Orquestra Nacional. Gairebé quatre anys més tard, les perspectives professionals de l’Equador es van reduir tant, que Lluís Benejam va aprofitar la ocasió per a traslladar-se als Estats Units, on va trobar una plaça de professor i de concertino a la Universitat de Birmingham, a l’estat d’Alabama. Ens explica la seva germana M. Dolors que hi havia dues coses que apassionaven el seu germà: els cotxes enormes americans, i la música de jazz; probablement, diu amb ironia, que van ser aquestes dues coses les que el van encoratjar a no tornar definitivament a Catalunya, tot i que hi venia cada any per a visitar la seva mare i les seves germanes. El naixement de la seva altra filla, Núria, també el faria arrelar-se encara més en aquella terra que el va acollir tant bé i que li va permetre compaginar la composició amb la docència i l’orquestra. L’esposa de Lluís Benejam, Francina Boqué, que havia donat classes de castellà i era llicenciada en llengües clàssiques, va morir als 95 anys, el 6 de desembre del 2013.

La filla gran, Eulàlia, ha escrit moltes de les vivències que va tenir amb el seu pare al blog www.mygreenvermont.com

Mònica Pagès

maig de 2014